Les nostres autores en el Dia Internacional de la Dona

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona. És un dia per a lluitar per la igualtat, la participació i l'apoderament de la dona en tots els àmbits de la societat.

Per a celebrar este 8 de març, la Institució Alfons el Magnànim organitzà ahir una taula redona anomenada «Dones i llibres, conversa al voltant del sector editorial», en la qual participaren Mercé Climent (editora de Lletra Impresa), Maria Palau Galdón (escriptora), Marta Garcia Carbonell (escriptora), Irene Klein (autora i Premi València Nova de narrativa en valencià 2023) i Núria Tamarit (il·lustradora i Premi València de novel·la gràfica 2018).

Et deixem una selecció de vint llibres escrits per dones en distints gèneres literaris i amb perspectives i estils molt diferents:

1.Miriam Bratu Hansen, Cinema i experiencia

L’estudi del cinema dels primers temps va possibilitar a Miriam Bratu Hansen incorporar la Teoria Crítica al camp dels estudis cinematogràfics anglosaxons, conjugant l’anàlisi dels trets estilístics i formals de les pel·lícules amb l’estudi de les seues condicions de producció, distribució i exhibició, en relació amb les transformacions socials i sensorials pròpies de la modernitat. Bratu Hansen ofereix aquest llibre com un pont entre l’obra de tres pensadors de l’Escola de Frankfurt que han sigut fonamentals en la construcció teòrica de les relacions entre l’estètica cinematogràfica i l’experiència de la modernitat: Kracauer, Benjamin i Adorno.

2. Marta García Carbonell i María Palau Galdón, Indignas hijas de su Patria

Aquesta és la història d'una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un ferri control sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que es van atrevir a qüestionar les rígides normes de moralitat que els van ser imposades. També, la d'un organisme desconegut que va aconseguir sobreviure a la mort del dictador i va allargar l'agonia de moltes joves fins a ben entrada la democràcia.

3. Teresa Ciges Barberán, Dels faristols als podcasts

Dels faristols als pòdcasts aborda, des d'una perspectiva externa, l'evolució d'aquests nous formats, però també ofereix una visió interna amb entrevistes a diversos polítics que han optat per fer programes d'infoentreteniment a través de You Tube. Tot plegat, per a oferir una radiografía completa de les estratègies que s'estan duent a terme des de la política per a arribar a les noves generacions.

4. Irene Klein Fariza, Les absències

Recull de relats sobre l’absència, el dolor de la soledat, el buit. Els temes del recull de contes (suficient cohesionat per a considerar-ho una unitat clara) giren al voltant de l’absència d’alguna cosa: absència materna, absència de familiars o amics, l’absència després d’una ruptura, el buit que deixa l’avortament, etc. Per tant, els temes abstractes són: l’absència, el buit, la identitat, la soledat i certa tristesa i malenconia. La música també és un tema recurrent. És un llibre amb temes durs, però que es fa agradable de llegir.

5. Esther Climent Gosp, Getabako

Getabako és l'armariet on es desen les sabates abans d'entrar en una casa japonesa. El poemari, per tant, ens demana descalçar-nos per a entrar i resseguir les passes de fusta sobre el tatami. Un poemari que treballa el haiku i la tanka i altres formes poètiques nipones tradicionals.

6. Candela Sierra, Rotunda (Premi València de Novel·la Gràfica en Valencià 2022)

Rotunda, guanyadora del Premi València de Novel·la Gràfica, és la brillant primera obra de Candela Sierra. Una història que ens descobreix les incoherències d'un panorama laboral que s'ha vestit de neologismes i tendències, però que encara manté els valors neoliberals i masclistes.

7. Núria Vergés Bosch, Gènere i TIC

La relació entre gènere i tecnologia està en constant transformació i fa dècades que genera curiositat i interès des de l’acadèmia, les empreses, les polítiques públiques i els moviments feministes. Per a qualsevol persona interessada en les tecnologies, els estudis de gènere o els feminismes, aquest llibre resultarà aclaridor, inspirador i probablement generarà noves idees, solucions i preguntes.

8. Joana Tormo Martí, Quan ens dèiem País. La preautonomia valenciana

Durant quatre anys i quatre mesos, l’actual comunitat autònoma valenciana va rebre el nom oficial de País Valencià. Acceptada naturalment pels partits polítics de la Transició, la denominació arreplegava unes aspiracions sobiranistes que anaven acompanyades d’un impuls decidit de recuperació cultural. L’oposició democràtica trobà en la consciència nacional una motivació afegida a la consciència social provinent de la lluita obrera. Està coescrit amb Guillem Llop i Forcada.

9. Oreto Trescolí Bordes, Els guerrers de la festa. La dansa dels tornejants en la tradició valenciana

El ball dels tornejants o del torneig és una dansa ritual valenciana de caràcter marcial i amb una gran tradició històrica en el territori valencià, i consisteix en un enfrontament fingit entre els seus intèrprets, habitualment vuit. La seua particularitat és la utilització d’unes fines varetes de fusta en substitució de les llances o espases, que fan vibrar i llancen a l’aire mentres executen el ball. La música que els acompanya és un tambor que marca amb els seus tocs secs el ritme pausat i solemne d’esta dansa. És una dansa que es recupera alhora que es configura com un element representatiu i identitari de la cultura festiva valenciana. Coescrit amb Enric Olivares Torres.

10. María José Garcia Hernandorena, De la colla a la guenga. Memòries, xarxes i estratègies de l’emigració valenciana als Estats Units d’Amèrica durant el primer terç del segle xx

L’emigració de valencians i valencianes als Estats Units les dos primeres dècades del segle xx i les seues conseqüències en la societat valenciana és un dels fenòmens més desconeguts en les diferents ciències socials. Este corrent migratori es va inserir dins d’uns fluxos més amplis i globals que portaren milers de persones cap al continent americà entre finals del segle xix i principis del xx. Els espanyols que van triar els Estats Units com a destí final no van ser, dins d’este corrent, el grup més nombrós, però, entre ells, els valencians tingueren un protagonisme que mereix ser destacat. Amb este treball, es vol omplir un buit des d’una perspectiva antropològica i etnogràfica i seguir-ne les petjades i la presència des del passat i en el present.

11. Maria Bonillo Vidal, Ventres sota custòdia. Històries de l’esterilització forçosa a dones amb discapacitat

Fins a l’any 2020, a Espanya era legal esterilitzar dones amb discapacitat contra la seua voluntat. Este llibre indaga sobre els orígens d’esta pràctica, reconeguda globalment com un acte de violència, una forma de control social i, a vegades, fins i tot una tortura.

Estes pàgines són un relat que tracta de donar veu a víctimes doblement silenciades: per ser dones i per tindre una discapacitat, adultes a què s’ha negat durant dècades de democràcia un dret fonamental bàsic com el de decidir sobre el seu cos propi.

12. Tatiana Hidalgo-Marí, Mise en abyme

Premi València Nova de poesia en valencià de la Institució Alfons el Magnànim 2022. És un poemari sensible i sincer sobre el pas del temps, l’amor i el desamor que homenatja autors clàssics com Vicent Andrés Estellés, Charles Baudelaire i Miquel Martí i Pol. Mise in abyme és el camí introspectiu d’un viatge d’època pel desamor i la luxúria de la desgràcia i la incomprensió a l’amor i el sentit de la vida.

13. Emily Dickinson, Emily Dickinson. Poemes 1850-1886

Emily Dickinson escriu una poesia independent dels romàntics i els contemporanis. Té un estil molt lliure, amb una sintaxi i una puntuació peculiars, fa moltes el·lipsis, curta períodes amb guions, utilitza les majúscules quan vol donar importància a una paraula, etc. Així i tot, en estos versos de ritme admirable, tot funciona al servei del poema, amb un gran sentit de l’experimentació lèxica i la ironia. És en els poemes curts, que són la majoria, on millor es constaten tots estos efectes. Poemari traduït per Carme Manuel.

14. Mayte Gómez Molina, Los trabajos sin Hércules

Premi València Nova de poesia en castellà de la Institució Alfons el Magnànim 2022. És una escriptora i artista audiovisual i digital que treballa amb el concepte de literatura expandida a través dels nous mitjans; tracta temes com el cos, la identitat i la realitat com a contracte social. Becària Fullbright 2019-2021, ha estudiat un màster en cinema, vídeo, nous mitjans i animació en The School of the Art Institute de Chicago com a colofó als seus estudis en comunicació audiovisual i el seu màster en Producció i Investigació en Art en la Universitat de Granada.

15. Rosa Solbes López, Trets. Imatges de la Transició valenciana

Més de cinc-cents dispars sobre la realitat de la Transició valenciana disparats pel reporter Josep Vicent Rodríguez. S’agrupen en les seccions clàssiques de les publicacions periòdiques, mantenen un cert orde cronològic i estan acompanyats d’una explicació resumida de les imatges per la periodista Rosa Solbes. El que sembla indiscutible en tot cas és que la Transició va constituir l’etapa fundacional d’una democràcia imperfecta, però certament alliberadora.

16. Amelia Ortiz Gil, Astronauta. Pioneras de la exploración espacial

En juny del 1963, la Unió Soviètica posava en òrbita la primera dona cosmonauta. El camí no fon fàcil per a Tereixkova i les seues companyes, però, per a les dones dels Estats Units, es convertiria en una missió impossible fins a vint anys més tard. Des de llavors, el nombre d’exploradores espacials encara està lluny d’igualar el dels seus companys masculins. Este llibre conté les esperances i els anhels de les pioneres que, amb perseverança i tossudesa, es negaren a acceptar que l’orde social establit les deixara fora de l’exploració espacial, tal com John Glenn va declarar el 1962 davant de la comissió d’investigació del Congrés dels Estats Units que estudiava la possible discriminació de la NASA contra les dones del Mercury 13.

17. Beatriz Santamarina Campos i Aida Vizcaíno Estevan, Pescar en la memòria. Sistemes de pesca tradicional a l’Albufera

Pescar en la memòria. Sistemes de pesca tradicional a l’Albufera s’endinsa en els sistemes de pesca del llac i tot el coneixement associat. Els redolins, la singularitat de la pesca al cel, l’ambulant i el seu catàleg d’arts, la riquesa topogràfica, les formes d’orientació, els atifells, les embarcacions i tants altres elements conformen el complex sistema pesquer de l’Albufera, resultat de la capacitat d’adaptació i dels coneixements sobre el mitjà acumulats durant segles.

18. Teresa Pascual Soler, El temps en ordre

Els seus versos creen atmosferes que suggereixen els plecs i la complexitat de la realitat que les paraules solen ocultar. És una poesia que relaciona l’aspecte sensitiu amb el reflexiu, que s’interroga sobre la pròpia escriptura, que sovint s’acosta a l’oralitat, que sempre assoleix eludir les manifestacions emfàtiques i els versos previsibles, perquè la sensibilitat i la intimitat sovint vertebren l’entramat poètic de l’autora amb versos zelosament depurats.

19. Louise Glück, Avern

Glück ens parla de la infantesa i la vellesa sense ni tan sols parpellejar. Fugint de complexitats metafísiques i profunditats forçades, explora el cos i la ment amb una acidesa que t’empasses com una llaminadura i et fa qüestionar la dimensió real de la poesia, regne alhora de la desil·lusió i la il·luminació.

20. Miriam Gómez Blanes, Menas, la infancia detrás de una etiqueta

Esta obra busca traçar un mapa, el que marca el camí invisible, tortuós i solitari que segueixen molts menors estrangers en el seu periple cap a la Comunitat Valenciana, i també el que els espera quan trepitgen les seues fronteres.