Michel Maffesoli va parlar en València de "Llibertat i control social"
La conferència del sociòleg francés va tindre lloc al MuVIM
Com ja es va anunciar, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha programat per al seu cicle Els Debats del Magnànim una programació en la que ha procurat portar figures intel•lectuals de rellevància per a comprendre la societat actual. El primer Debat de 2019 va ser amb el sociòleg francés Michel Maffesoli (Herault/Erau, França, 1944), un dels referents internacionals de la sociologia de la vida quotidiana i un dels més importants pensadors postmoderns contemporanis, que ha aportat una mirada penetrant a la realitat social actual. El debat va ser al MuVIM (c/ Quevedo, 10 València) el 16 de gener a les 19 hores, i va portar per títol Llibertat i control social. El debat va estar presentat pel també sociòleg Vicent Flor, director del Magnànim. L’entrada va ser lliure i gratuïta i la intervenció, en francès, i va comptar amb traducció simultània al valencià.
Creador del concepte “tribus urbanes”
Nascut a França fill d’emigrants italians, Maffesoli està considerat un dels fundadors de la sociologia de la vida quotidiana i és conegut també per ser el pensador que més ha generalitzat el concepte de tribus urbanes. Apassionat de les paraules, aclareix nocions que ell “llança” per explicar comportaments socials i que han conegut un èxit corresponent al seu lloc en l’imaginari col•lectiu postmodern: el tribalisme –com a ressorgiment de les comunitats en l’època postmoderna– i sens dubte el més conegut: el nomadisme –que caracteritza les generacions joves– però també la primacia del present, de l’instant, la importància de l’imaginari, del somni, l’hedonisme, les emocions col•lectives, allò que podríem nomenar una cultura de sentiments comuns.
A més de catedràtic de Sociologia a la Universitat de la Sorbona, Maffesoli dirigeix el Centre d’Estudis sobre l’Actual i el Quotidià (París) i el Centre d’Investigacions sobre l’Imaginari (Grenoble).
És autor de llibres com El tiempo de las tribus (1990) –que es pot considerar un presagi dels moviments de violència per part dels joves a les ciutats franceses de la dècada de 1990–, Nomadismo: vagabundeos iniciáticos (2004) o La transformación de lo político. La tribalización del mundo postmoderno (2005). La seua darrera obra és Être postmoderne (2018).
