Jordi Giner explora els inicis del còmic valencià en "Historietes valencianes del segle XIX"
La presentació serà en Futurama amb la participació de Román de la Calle
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació presentarà el dijous, 21 de febrer, a les 19 h, a la Llibreria Futurama (Guillem de Castro, 53) el llibre Historietes valencianes del segle XIX. Els pioners del tebeo. A l'acte participaran Jordi Giner i Román de la Calle (director col·lecció Fonaments del Magnànim).
Historietes valencianes del segle XIX: els pioners del tebeo és un llibre sobre els orígens del còmic a casa nostra. Es tracta d’un repàs a les historietes que es van publicar a la premsa escrita valenciana, especialment durant la segona meitat del segle XIX. El museu Literario, Valencia Cómica, Para todo el mundo o El cascarrabias són algunes de les publicacions de l’època on van aparèixer les primeres historietes, algunes d’elles obra d’artistes valencians i, en altres ocasions, de dibuixants de la resta de l’estat. Podríem dir que aquells primers historietistes, com ara Salustiano Asenjo, Manuel González Martí o Francisco Roig Bataller serien com els iaios artístics d’allò que després coneixeríem com a l’escola valenciana de la historieta, ja ben entrat el segle XX. En este llibre trobarem una selecció de les primeres historietes aparegudes en la premsa valenciana, en ordre cronològic junt amb una xicoteta anàlisi de cadascuna. També hi ha un esbós de la figura del dibuixant en cas que siga conegut, perquè convé recordar que en el segle XIX eren molt habituals les multes i penes de presó a dibuixants. Junt amb els autors valencians trobem als representants de la historieta de l’època de Madrid i Catalunya, com Cilla, Fradera o Escaler, que també contribuiren a omplir d’il·lustracions la premsa humorística i psicalíptica valenciana de l’època.
Una de les fites del llibre és situar l’origen de la primera historieta valenciana, Viaje por el país del amor (1864) obra de Salustiano Asenjo, qui va ser professor de dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts. A partir d’aquell moment, gràcies a les millores tècniques en les impremtes, serà més fàcil trobar il·lustracions, cada vegada de més qualitat, fins arribar a publicacions com Cascarrabias o Arte Moderno, que representen l’edició amb més cura de l’època, amb una gran presència d’il·lustracions, i també d’historietes.
Este llibre no hauria pogut fer-se realitat sense les investigacions prèvies d’acadèmics com Enrique Peláez Malagón, Javier Pérez Rojas o José Luis Alcaide i, per descomptat, sense l’ajuda d’erudits col·leccionistes com ara Josep Navarro Cabanes, Nicolau Primitiu, Luis Tramoyeres o el mateix Manuel González Martí. També cal remarcar la col·laboració de diferents biblioteques i arxius, entre les que hi ha la Biblioteca Valenciana, l’arxiu del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias Manuel González Martí i l’Hemeroteca Municipal de València.
Jordi Giner Monfort (Bilbao, 1978) és doctor en Sociologia i professor al departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Les seues investigacions acadèmiques se centren en els processos migratoris en el territori valencià, qüestió sobre la qual versa la seua tesi doctoral i també els diversos articles i monografies que ha publicat en els darrers anys, tant en l’àmbit estatal com a l’estranger. En 1984 els seus pares subscriviren la família a Camacuc, ja des del primer número. Després vingueren els Mortadelos, Asterix, Tintín, Max, Bagge, Tomine i altres. Des d’aleshores l’ha acompanyat l’interés pel món del còmic i la il·lustració, primer com a lector i ara també com a investigador afeccionat.
