Intervenció del nou director de la IAM, Vicent Flor, en la roda de premsa de presentació oficial

    • Data:28-12-2015
    Intervenció del nou director de la IAM, Vicent Flor, en la roda de premsa de presentació oficial

    Adjuntem el text íntegre de la intervenció

    (Text íntegre de Vicent Flor)

    Moltes gràcies per vindre hui, dia dels Sants Innocents, i creure que la convocatòria de premsa un 28 de desembre era real. Cal valorar-ho en estos temps de desconfiança cap a les institucions públiques.

    Agraïsc l’encàrrec que m’atorga la Diputació de València, la que ha sigut ma casa durant més de setze anys, de dirigir la Institució Alfons el Magnànim. I, en concret, vull agrair la confiança al president Jorge Rodríguez, a la vicepresidenta Maria Josep Amigó i al diputat de cultura Xavier Rius. Amb mi tindran un col·laborador lleial i entusiasmat però crític i exigent. De fet, jo considere que el Magnànim ha d’afavorir la cultura crítica entre els ciutadans, agrade més o menys al poder polític. Si el Magnànim té una funció per damunt de totes les altres, esta és la de contribuir a la qualitat de vida dels cinc milions de valencians (en efecte, no només els de la província de València) i d’enfortir la cultura democràtica i la societat civil valenciana.

    Estic molt il·lusionat i engrescat amb esta nova etapa. Molts llibres del Magnànim ocupen llocs destacats en les prestatgeries de ma casa i del meu despatx en la Universitat. En els meus treballs he citat en més d’una ocasió llibres i revistes de la IAM. Per això vull començar elogiant la tasca dels meus predecessors i, en concret, l’etapa de la Institució Valenciana d’Estudis i d’Investigació, que fou un referent per a la comunitat universitària i cultural. Els treballadors de la IVEI feren una gran tasca que mereix el nostre reconeixement. Alguns encara continuen treballant en l’àrea de cultura, com el poeta Marc Granell al Servei de Normalització Lingüística. Així mateix permeteu-me que tinga unes paraules de reconeixement per al sociòleg i excompany del meu Departament Josep Picó, director de la IVEI. Tot i que ara el pressupost i l’organització són més modestos l’IVEI, tot adaptant-la al segle XXI, serà una referència constant per a mi.

    Permeteu-me també que en esta introducció elogie els treballadors actuals del Magnànim per la seua dedicació i professionalitat. Ells han estat pràcticament mig any sense direcció i, tot amb tot, han continuat publicant llibres (sis, si no em fallen els comptes) i duent la gestió quotidiana sense interrupció. Gràcies, doncs, a Josep Cerdà, a Pere Gantes, a Ferran Pla, a Hugo Valverde i a Consuelo Viana. I també a Altea Tamarit, que s’incorporà dijous passat al Museu d’Etnologia. I als qui s’incorporaran o reincoporaran, com Vicent Ferri, Ana Sebastián i Ángela Ubiedo i d’altres que vindran, ja que, com hauran pogut comprovar i hauran de prendre nota la Vicepresidenta i el Diputat de Cultura, la nòmina de treballadors és escassa per a tota la faena que ens espera.

    Acabaré els agraïments amb una menció als treballadors de l’àrea de Cultura, i una menció especial als meus companys del MuVIM (i, en particular, els meus companys de despatx Rafa Company, Esmeralda Hernando i Nelo Cerdà i dels meus companys d’esmorzar, els ja jubilats Pepe Monter, Ricard Triviño, Fèlix Bella, a més de Josep Cerdà), amb els quals vaig compartir tantes coses. Vull explicitar que sóc un convençut de la col·laboració entre departaments i institucions i crec que la IAM ha de treballar conjuntament i crear sinergies amb el MuVIM, amb el Museu Valencià d’Etnologia, amb el Museu de Prehistòria i amb la resta de servicis de l’àrea de cultura. Gràcies també al Servei de Normalització Lingüística i al gabinet de premsa i, en concret, a la periodista Laura Martínez, a la qual li agraïsc de bestreta tot el treball que li encomanaré, que no en serà poc.

    Respecte de les prioritats en la nova etapa de la Institució Alfons el Magnànim en destacaré set:

    1) La primera i més important és que la IAM esdevindrà un centre d’investigació i ho farà de la mà de la col·laboració amb les principals universitats i centres investigadors i culturals valencians. En este sentit, proposaré que el nom oficial siga Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació (un xicotet homenatge a l’IVEI). En un país on s’inverteix tan sols un 1% en I+D+I (inferior a la mitjana europea i, encara pitjor, a l’espanyola) cal que les institucions públiques hi contribuïsquen. En este sentit modificarem les aules, fins ara unipersonals, i les convertirem en instituts, conformats per equips d’investigadors. De moment, no incrementarem les despeses i mantindrem el nombre d’instituts (aules) que hi havia però equilibrant les humanitats amb les ciències. Així, es passarà de les aules de pensament, estudis clàssics, arts i història als quatre instituts següents: 1) Institut d’Humanitats i de Patrimoni; 2) Institut d’Història; 3) Institut de Ciències Físico-naturals i de la Salut; 4) Institut de Ciències Socials i de la Cultura.

    a) L’Institut d’Humanitats i de Patrimoni incorporarà els estudis de filosofia, art, pedagogia, literatura i lingüística i serà el gran referent del Magnànim en el camp humanístic. Demà mateix tinc concertada una entrevista amb el meu estimat Romà de la Calle per parlar-ne. Fondre tres aules en este Institut no serà restar-li cap importància. Vull que siga un referent del Magnànim.

    b) L’Institut d’Història prestarà, sense descuidar la història antiga, medieval i moderna, una gran importància a la història contemporània amb l’objectiu de contribuir a comprendre què ha passat en la societat valenciana. Comprendre el nostre passat més recent serà molt útil per saber millor qui som i d’on venim.

    c) L’Institut de Ciències Físico-naturals i de la Salut tindrà com objectiu desenvolupar investigacions que puguen contribuir a la millora del desenvolupament i la innovació valencianes i a divulgar el pensament científic entre la població valenciana.

    I d) l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura ha de facilitar les ferramentes per convertir la societat valenciana en una societat moderna i avançada: la sociologia, l’antropologia, la ciència política, l’economia i d’altres ciències socials han d’aportar coneixement a una societat que, parafrasejant García Márquez, no tiene quien le escriba. Una de les iniciatives que vull que porte endavant és, en col·laboració amb la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, una enquesta anual sobre l’estructura social valenciana, un valencianòmetre amb resultats públics i accessibles. Així mateix serà el responsable d’editar la revista Debats: Debatses convertirà en una revista científica i de qualitat de ciències socials però interdisciplinar i oberta a altres disciplines, indexada, amb revisió anònima de pars i trilingüe (valencià, castellà i anglés) si més no en la pàgina web.

    2) La segona prioritat és que el Magnànim ha de ser una institució científica i humanística rigorosa i professional, transparent i plural: a) rigorosa i professional perquè tota publicació haurà de comptar, com a requisit, amb un doble informe anònim, acadèmic i tècnic, per a la seua publicació. El Director no decidirà què s’ha de publicar i què no; b) transparent, perquè les actes del Consell d’Administració es faran públiques en la web i qualsevol podrà proposar publicacions i propostes culturals i els Instituts hauran de respondre dins del termini que s’establirà. Mentre jo estiga al capdavant del Magnànim no hi haurà silenci administratiu; i c) plural, perquè es valorarà i reflectirà el pluralisme de la societat valenciana. Massa sovint hi hagut un enfrontament caïnita en el nostre territori, que ha tingut conseqüències, al meu parer, molt negatives. El Magnànim serà un centre de debat i un lloc de trobada, una casa comuna on es convidarà a participar i a publicar a pensadors de diferents ideologies. Mostrar la pluralitat del pensament contemporani és la millor manera de contribuir a una democràcia de qualitat en la societat valenciana. En consonància amb aquesta pluralitat, editarem tots els llibres aprovats durant l’anterior etapa que tinguen un informe científic favorable. Massa sovint hem actuat esborrant els camins anteriors i jo crec que este no és el camí d’actuar.

    3) La tercera prioritat és que el Magnànim, sense descurar el passat, haurà d’orientar les publicacions i les activitats cap als problemes socials actuals i, en particular, cap a la gent que més pateix: la desigualtat, la pobresa, l’exclusió social, la immigració, el model productiu, etc. han de conformar alguns dels eixos principals de la investigació. Per això, a partir de 2017 organitzarà un mínim de quatre congressos internacionals de temàtica distinta que es concretarà en unes publicacions monogràfiques. I, a més a més, una part de les publicacions tindran una vocació divulgativa. En este sentit estudiarem l’obertura de noves col·leccions, entre les que destacarà una de periodisme, per impulsar el gènere periodístic i perquè els periodistes valencians tinguen una ferramenta al seu abast per narrar el que ocorre ací i el que ocorre fora explicat als ciutadans valencians.

    4) La quarta prioritat és que el Magnànim ha de tenir el valencià com a llengua destacada de publicació i d’investigació. El valencià ha estat una llengua tradicionalment secundària en el Magnànim. Jo no entenc que amb recursos públics passe això. De fet, dels darrers deu llibres o revistes que ha publicat el Magnànim nou han estat en castellà i tan sols un en valencià. En el nou període mai al llarg d’un any s’editarà per davall del 50% en valencià i, com a llengua minoritzada, tindrà una acció positiva. L’objectiu és editar aproximadament dos de cada tres llibres en valencià. El castellà i ocasionalment l’anglés també seran llengües d’edició i d’activitats del Magnànim però el valencià abandonarà la seua situació residual.

    5) La cinquena prioritat és que el Magnànim serà una institució que farà costat els joves investigadors valencians, que a hores d’ara ho necessiten més que mai. Molts alumnes brillants, una vegada acabada la carrera, no poden investigar per falta d’ajuts. El Magnànim iniciarà ja durant 2016 una política de beques i ajudes a la investigació que acabaran en publicacions monogràfiques, d’acord amb els controls de qualitat de la institució, i que començaran a editar-se durant 2017. Estudiarem també la possibilitat d’obrir una nova col·lecció de llibres per als investigadors menors de 35 anys.

    6) La sisena prioritat és que el Magnànim es convertisca en una finestra valenciana al món investigador i editorial mundial mitjançant una política d’edicions i traduccions d’obres importants o de referència acurada i seleccionada. Es traduiran llibres clàssics i actuals d’humanitats, història, ciències físico-naturals i ciències socials per donar al públic valencià majors i millors perspectives culturals.

    7) La setena prioritat és convertir el Magnànim en un centre de coordinació i de col·laboració amb els centres d’estudis comarcals i municipals. Cal donar suport a la tasca dels centres d’estudis comarcals i municipals en publicacions i congressos i divulgar els seus resultats fora de l’àmbit comarcal. A més a més, la Diputació de València no pot ser centralista i farem per descentralitzar actes com presentacions de llibres o activitats culturals en capitals de comarca o d’altres municipis.

    Per últim, atenent a la seua trajectòria, cal mantindre i millorar els Premis València de Literatura, ja que són premis amb un llarg recorregut, tot i que com a mínim caldria introduir els canvis següents: a) manteniment de la quantia total dels premis però introducció d’un accèssit en cada modalitat, amb la qual cosa en lloc de cinc llibres se n’editarien deu, donant més possibilitats de publicació); b) ampliació a aplecs de contes i narrativa curta els actuals premis de novel·la; c) introducció del premi d'assaig; d) supressió del premi de novel·la negra en castellà ja que la novel·la negra en castellà ja té cabuda en el premi de novel·la en castellà.

    En definitiva i per a concloure, vull convertir la Institució Alfons el Magnànim en una institució prestigiosa en l'àmbit cultural i universitari i alhora útil per a la gran majoria de la societat valenciana, tot centrant-se tant en la investigació com en la difusió, una institució, per tant, al servici de la majoria dels cinc milions de ciutadans valencians. Amb eixe objectiu em reuniré amb els representants de les universitats, institucions culturals, creadors i investigadors perquè facen seua la Institució Alfons el Magnànim.

    Moltes gràcies.

    Ciutat de València, 28 de desembre de 2015