El quart volum de "La catedral ilustrada"
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha publicat el nou volum de La catedral ilustrada. Iglesia, sociedad y cultura en la València del siglo XVIII. El llibre, coordinat pel professor Emilio Callado Estela, suposa la quarta entrega d’una col·lecció que pretén estudiar cóm la catedral de València es va convertir en l’epicentre de la Il·lustració en la ciutat de València, en àmbits tan diferents com ara la cultura, la política, l’economia i també, òbviament, la religiositat. Aquesta col·lecció sorgeix de un projecte d’investigació dut a terme en el marc de la Universitat CEU Cardenal Herrera, dirigit pel propi Callado Estela i amb el suport del Ministeri d’Economia i Competitivitat. El Magnànim, per la seua banda, manté la voluntat de treballar colze amb colze amb totes les institucions universitàries valencianes.
El llibre recull articles al voltant de temes diversos, com ara el cabildo de la catedral, el canonge Teodor Tomàs Palomar, els clergues de l’ordre de Montesa o la versió valenciana de la Vida, de Pere Esteve, entre altres molts continguts. A més del propi Callado Estela, escriuen experts en la matèria com Vicent J. Escartí, Vicente León, Maria Llum Juan-Liern, Alfonso Esponera, Joaquim Juan-Mompó, Germán Ramírez, Fernando Goberna, Josep Cerdà, Rafael Fresquet, Francisco Pons, Fernando Pingarrón-Esaín, Andrea Bombi, Ignacio Prats i Josep Lluís Domingo.
La seu de València, una catedral il·lustrada
En paraules del propi autor, “durant l’Època Moderna, les catedrals foren un element central tant en la vida de la pròpia Església catòlica com en l’entorn social i cultural en el qual es van inscriure. El paper de les mateixes va ser determinant al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, al constituir-se en centres d’influença i poder de primer ordre. Així, en poques institucions com aquestes conflueixen tantes possibilitats d’estudi i anàlisis”.
Ocorreria així en el cas valencià, on el moviment il·lustrat difícilment pot explicar-se sense relacionar-ho amb la seu. Especialment per la vinculació a tal fenomen de bona part de les seues dignitats, canonges i altres prebendats, alguns dels quals exerciren un rellevant paper a l’Espanya de l’època, be per les responsabilitats religioses i polítiques o per la labor reformista desenvolupada. Noms com Francisco Pérez Bayer, Felipe Beltrán, Asensio Sales, José Climent, José Tormo, Juan Antonio Mayans o Vicente Blasco. Mitjançant els quals es faria partícip la catedral de València de la Il·lustració, contribuint a difondre-la entre la societat com modes, actituds i formes renovades capaces d’insuflar nous aires a l’església.
