El Magnànim publica "Chaflán", històries d'una València que desapareix
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació va presentar el dimecres 4 de juliol a les 19 hores el llibre Chaflán, una recopilació de cròniques i d'articles d'Abelardo Muñoz publicats entre 2013 i 2016 en la Cartelera Turia en les seccions "Perdidos en la gran ciudad" o "Cualquier día en cualquier esquina". La presentació va tindre lloc en el saló d’actes del Col·legi Major Rector Peset (plaça Forn de Sant Nicolau, 4) i va comptar amb la participació, acompanyant l'autor, de Vicente Vergara, director de la Turia, i d’Emili Piera, director de Papers de Premsa del Magnànim, col·lecció en la qual s'ha publicat. El volum, prologat pel periodista Rafael Ballester Añón ja es pot adquirir a les llibreries i també online en www.alfonselmagnanim.com. Papers de Premsa és una de les col·leccions més actives en la nova etapa del Magnànim i en ella s'han publicat recentment Sin dios y sin diablo, de Joan Garí; a més de Notes d'un desficiós, de Joan Fuster; La inteligencia a sus pies, de José Vicente Aleixandre i Crónicas de la transición valenciana (1972-1985), de Jaime Millás.
Una mirada poètica sobre la realitat
Als articles de Muñoz, tot i que estan escrits i publicats en la segona dècada del segle XXI, es respira la nostàlgia d'una València, la dels anys vuitanta del segle XX, ja desapareguda, que l'autor, en paraules de Ballester Añón, "visualitza com la modalitat vernacla de la llegenda sentimental, literària i dissoluta del Tànger dels anys cinquanta". Els relats, agrupats seguint un criteri espacial (ciutat, suburbis, personatges singulars, interiors, transports...) constitueixen una mena de descripció etnogràfica del nostre entorn, ja siguen els barris cèntrics (el Carme, Russafa...) o altres més perifèrics i suburbials, en els quals l'autor demostra posseir, continua Ballester Añón, "un refinat olfacte per a la germania suburbial i pels xicotets tresors col·loquials" (històries del barri, del carrer, del veïnat, de pati interior, personatges apalancats a la barra del bar o habitants de la rotonda d'un polígon industrial) que descriu amb "un estil bipolar que passa de l'aclaparadora intensitat narrativa al doctrinal confortatiu, del lirisme més assilvestrat a un agit prop edificant".
Assidu cronista de l'actualitat
Abelardo Muñoz (València, 1952) és escriptor i periodista. Va començar la seua carrera com a articulista de la cartellera Qué y Dónde en 1978 i des d'aquella data ha continuat publicant columnes, articles i reportatges en la premsa local i estatal: El País, La Vanguardia, Interviú, El Temps, Levante-EMV..., a més d’assidu col·laborador amb columnes literàries en la Cartelera Turia des dels anys vuitanta del segle XX. Com a escriptor ha publicat El baile de los malditos, sobre cine independent valencià (1999); la biografia publicada pel Magnànim Joaquín Sorolla, viajero a la luz (1998); els llibres de relats Valencia sumergida (1987), Gas ciudad (2010) o Hotel Continental (2016), el thriller Macabro (2011) i, més recentment, Exilio atlántico (2018).
