El Magnànim presenta les memòries del mestre i sindicalista Vicent Esteve
El volum narra la trajectòria personal, professional i sindical d’este fill de collidor de taronges que esdevingué líder del sindicalisme educatiu i que fallí durant el procés d’edició del llibre
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació va presentar dijous 27 de setembre El temps guanyat. Memòries d'un mestre valencià, obra pòstuma del mestre i sindicalista Vicent Esteve Montalvà (1956-2018). L'acte va tindre lloc al pati del Centre Cultural La Beneficència (carrer Corona, 36), a les 19 hores, amb la participació de Joan Llinares (director de l'Agència Antifrau), Joan Blanco (STEPV) i Rosa Roig (professora i escriptora). El llibre, que veu la llum sis mesos després de la malaurada mort d’Esteve en març d’enguany durant el procés d’edició del llibre, ha estat publicat pel Magnànim dins de la col·lecció Moment. Memorialística, dirigida per Xavier Serra, i ja es pot adquirir a les llibreries i a la web de la institució, www.alfonselmagnanim.net
Renovació pedagògica, lluita sindical i ús del valencià
Al llarg de les pàgines de les seues memòries Vicent Esteve Montalvà (Alzira, 1956-València, 2018) narra amb una prosa àgil la seua infantesa a Alzira (fill d’un collidor i d’una treballadora de magatzem de taronja), l’agitació política clandestina durant els darrers anys de la dictadura militar i els episodis violents de la transició democràtica valenciana, i també l'entusiasme amb que centenars de mestres joves iniciaren la renovació pedagògica i l'ensenyament en valencià a les escoles. Va exercir com a docent a Torrent, Els Serrans, Sagunt i València, entre d’altres.
Esteve, que va ocupar càrrecs de responsabilitat al Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEPV) tant a l'àmbit valencià (on aplegà al Secretariat Nacional) com a la coordinadora estatal (on va ser responsable de la política educativa, coordinant les negociacions amb el ministeri), aprofità la seua experiència sindical per analitzar el funcionament intern dels sindicats i l'efecte de les directrius educatives dels successius governs amb els quals va haver de conviure amb major o menor sintonia. Són, com ell va qualificar al prefaci del llibre, "les memòries d'un mestre valencià", una bona ocasió per reivindicar el paper que tota una generació de joves professors i professores va jugar en la renovació i en la transformació de les escoles valencianes.
Esteve, a més a més, va estar implicat a Escola Valenciana, al Consell Escolar Valencià, a la Mesa per l'Ensenyament del Valencià, a les Escoles d'Estiu i als Moviments de Renovació Pedagògica, a l'Observatori Estatal de la Convivència Escolar i a Intersindical Valenciana.
El temps guanyat. Memòries d'un mestre valencià és el número 4 de la col·lecció de memorialística del Magnànim. Prèviament s’havia publicat Diari de Sotaia de l’etnobotànic Joan Pellicer, lesMemòries de l’editor Marià Cabrerizo i les Memòries de Matilde Gras, viuda de l’anarquista Camil Albert, afusellat pel franquisme en els mesos posteriors a la fi de la Guerra Civil.
