Breu biografia de l'escriptor valencià Roís de Corella
Joan Roís de Corella (Gandia, 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), escriptor i teòleg medieval, autor de poemes i proses mitològiques i religioses que conformen una obra variada i total, reflex d'una personalitat literària polièdrica però coherent.
Fill major d'un noble cavaller -Ausiàs Roís de Corella- i d'Aldonça, estava emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina i va tindre una íntima relació amb el poeta Ausiàs March, trenta anys major que ell. Coetani de Joanot Martorell, Roís de Corella estava involucrat en la vida social de la València del segle XV -com ho demostra el fet que entre el 1446 i el 1449 participara en l'edificació del Real Monestir de la Trinitat- i es revela com a dinamitzador de la vida cultural i intel·lectual del moment.
Tot eludint la milícia i la diplomàcia, com li hauria correspost per naixement, comença ben prompte a escriure proses i poemes inspirats en les obres clàssiques d'Ovidi o Sèneca.
La seua obra
Llargament oblidat o menyspreat per la crítica literària, és, sens dubte, un dels autors clau en la transformació de la literatura medieval a la literatura renaixentista, dotat d'un estil propi en el marc de la "valenciana prosa" i amb un món propi i complex, ple de modernitat. La valenciana prosa que utilitza és un estil pròpiament renacentista. La seua prosa es mereixia una continuació durant el barroc o una i·llustració pròpia que la història no va fer possible
Alguns autors han arribat a dir de Corella que és el menys conegut i el menys estudiat dels autors clàssics valencians.
Hablando de la obra de Corella, Martí de Riquer dice: “En un ambient literari com el de la segona meitat del segle XV, on abunda la poesia intrascendent, molt d'anar per casa i de procacitat irònica, l'obra de Corella, artísticament aristocràtica i voluntàriament culta, presenta un to especial de dignitat i d'intel·ligencia."
Corella feu ús com a matèria literària nombrosos elements autobiográfics, sentimentals i referits a l'entorn social. Aplica als seus personatges una incipient tècnica d'anàlisi psicològica, basada, sobretot, en l'expressió dels seus sentiments (amor, alegria, tristesa, soledat, angoixa...).
Corella també fou un innovador en el camp estricte de la poesia.. Conreà també el virolai i es serví de forma esporàdica del vers d'art major de tradició castellana. A pesar de tot això, per a Corella no existia una diferència absoluta de gèneres. Sovint, en les proses curtes aplicava determinades tècniques de la poesia lírica, tot intercalant, a més exitosos fragments en vertaders de la seua producció.
