En el relat de Fernando Arias s’han reunit la reinterpretació dels clàssics amb els gèneres literaris (aventura, picaresca, intriga...) i els conflictes individuals i socials que afronta l’home contemporani: una identitat pròpia en una societat que en general exigeix la interpretació de papers contradictoris, la frontera incerta entre l’èxit i el fracàs, la meta fugitiva de la pau i la felicitat. L’humor, l’escepticisme i el vitalisme conviuen en les seues elaborades pàgines.
Amb els seus dos últims treballs ha obtingut els premis Alfons el Magnànim i Vicente Blasco Ibáñez.