Esclavos y sirvientes en las sociedades mediterráneas durante la Edad Media

Amb tota la raó, l'historiador condemna l'esclavitud, però tendeix a situar-la en un passat llunyà o, en un context clarament colonial. El mercader d'esclaus és sempre un estranger, o en el millor dels casos, un conqueridor.

Com admetre la pràctica de l'esclavitud en el nostre propi passat més o menys proper? Molts pobles es neguen a fer-ho. Quants llibres tenim sobre l'esclavitud als països musulmans? ¿I sobre els caçadors d'esclaus i els combois de captius negres cap als mercats de l'Islam? El sòrdid tràfic dels negrers a les costes occidentals d'Àfrica no hauria arribat mai aquella amplitud sense la col·laboració dels mercaders àrabs o negres i dels poderosos de l'interior que organitzaven batudes i llançaven als mercats multituds de desgraciats presoners.

¿Què dir d'Occident, fins i tot l'Occident cristià? Els nostres manuals no s'ocupen del tema el que demostra l'incòmode que resulta. No obstant això, esclavitud ha hagut i molta. Sobretot femenina: des d'Orient es portava dones per ser utilitzades com minyones a Espanya, a Itàlia i a Provença. Un fenomen que marca profundament la societat, imposa un to particular a les relacions humanes i suggereix una altra imatge de la ciutat medieval mediterrània.