Cistella de la compra

Llibres

Danzas del Corpus valenciano

Cuadernos de Música Folklórica. Número 1. Segona Època
Recopilació, transcripció i estudi de Salvador Seguí i Fermín Pardo
Pot descarregar Danzas del Corpus valenciano complet i de forma gratuïta.

La festivitat del Corpus Cristi a la ciutat de València, ha estat una de les més importants i sumptuoses des de l'època medieval, destacant en ella la tradicional processó i, a partir del segle XVII, la cavalcada anomenada de “La Degolla” o de “Els Dansetes”, que sortia la vespra com anunciant la gran solemnitat de l'endemà. Tant la cavalcada, com la desfilada processional, tenen en el seu conjunt un caràcter i un sentit sacre destinat a l'adoració del Santíssim Sagrament, en el propòsit del qual assumeix paper rellevant la representació de diverses danses, les quals s'incrusten dins del variat mosaic de personatges i figures bíbliques, misteris i manifestacions d'adoració que envolten a la festa del Corpus i en les quals intervenen autoritats religioses i civils, gremis, parròquies i poble en general.

Malgrat tot, està molt clara la procedència profana d'aquestes danses; i més que profana, popular, artesanal o gremial, doncs fàcilment s'aprecia que les mateixes tenen el seu origen en el ball del poble; mai la noblesa ni l'alta burgesia participa en elles, ja que acudeixen a la processó en simple desfilada. El poble sap ballar, però no entén ni coneix els misteris eucarístics o religiosos, per la qual cosa l'Església estimularà la creació d'aquestes danses partint del ball popular, per atreure al poble a la processó i també per poder instruir-ho en aquests misteris, figures o al·legories que les danses representen. Les danses, amb el sentit religiós que l'església els imposa, aprofitant el ball popular profà, donen colorit a la processó i per això acudiran a presenciar-la molts espectadors. D'aquesta forma, es veuran representats en la desfilada, d'una manera o una altra, totes les classes socials, aconseguint així aquesta finalitat d'adoració conjunta que l'Església pretén.

Quan el poble, amb el transcurs del temps, deixe de tenir al seu càrrec la representació de les danses, aquestes passaran a les mans de mestres de ball que es preocuparan del seu muntatge i del reclutament dels ballarins, no obstant això, sempre procediran de la classe artesana o treballadora dels petits tallers ciutadans. Aquests mestres ensenyaran les danses com els seus balls d'escola, cuidant detalls i fins i tot reestructurant-les, aconseguint amb això el seu manteniment fins a dates properes a la guerra civil. Posteriorment i fins als nostres dies, amb el propòsit de mantenir tal manifestació religiós-popular i davant la falta de gents que tingueren gust per representar aquestes danses, s'ha arribat a contractar persones que, sense coneixements de la tècnica del ball ni del simbolisme de la seua motivació, han portat a algunes d'elles a una desvirtuació total, com va arribar a ocórrer amb la “Dansa dels Nanos”, mentre unes altres, ja només han quedat en el record de certes persones o recollides en esquemes gràfics, com és el cas de “Les Dansetes” o la “Dansa de la Moma”. Alguna cosa semblant ha ocorregut amb altres danses, de les quals desconeixem la seua figuració plàstica, si bé conservem la seua versió musical, que ens ha arribat a través de la col·lecció del Pare Francisco Baixauli, qui les va recopilar a la fi del passat segle, entre les quals es troben la “Dansa dels Turcs”, “Dansa dels Pastorets” i “Dansa dels Llauradors”.

És lògic que tant les danses del Corpus de València, com les melodies que les acompanyen, hagen patit variacions i canvis a través dels anys i molt més tenint en compte que qualsevol manifestació de la cultura popular, gaudeix, malgrat la seua ritualitat, de certa llibertat de realització, ja que l'aprenentatge s'aconsegueix per imitació, i per això cada persona o grup, quan arriba el moment de transmetre les seues pràctiques o coneixements a la generació següent, ho fa deixant petjada de la seua particular interpretació, aconseguint així a través del temps, versions més o menys diferents que en casos arriben a enriquir o desvirtuar l'original primitiu. La desvirtuació, pas anterior a la desaparició, vindrà donada doncs, per interpretacions nascudes del mal aprenentatge o de la falta de gust o sensibilitat per mantenir-les o reviure-les. Es poden apreciar clarament les transformacions i l'evolució en el temps d'aquestes danses, comparant les descripcions i melodies que d'elles va recopilar fa gairebé un segle, el Pare Baixauli, amb els esquemes conservats actualment i les melodies que interpreta encara Juan Blasco, dolçainer de la ciutat, dotat d'especial delicadesa i sensibilitat pel folklòric, així com de notables condicions tècniques per al maneig d'aquest primitiu instrument, del que és acompanyant inseparable “el tabalet”, que redobla amb gran mestratge el seu fill menor Francisco.

Comparant, doncs, la col·lecció centenària del Pare Baixauli, amb les versions actuals que ací s'ofereixen, s'aprecia que en unes danses el canvi ha estat pràcticament insignificant, com ocorre en la “Dansa o Ball dels Nanos”. En canvi, les diferències són molt notòries en el cas de la “Dansa de la Moma” en la qual l'esquema més antic aportat pel Pare Baixauli, encara que en el fons aconsegueix representar el mateix, no guarda el mateix ordre ni les mateixes figures que el que ens ha proporcionat Manuel Arenas Andújar, que és molt més complet. La melodia també està bastant allunyada de la qual coneixem avui viva. En el cas de la “Dansa delsCavallets”, és totalment diferent la melodia de la col·lecció antiga, a la qual s'empra en l'actualitat com a pròpia d'aquesta dansa. Tot això ens demostra, i així ho diu el Pare Baixauli, que tant dolçainers com a ballarins, es permetien la llibertat de fer acomodacions noves o de canviar melodies d'unes danses per a unes altres, cosa possible perquè guarden la mateixa estructura formal i es recolzen en idèntica base rítmica.

En aquest quadern es conjuga doncs, d'una banda, el treure a la llum parteix de la inèdita col·lecció folklòrica del Pare Baixauli, realitzada a la fi del passat segle, i per un altre, la plasmació d'estructures i melodies de cinc danses del Corpus de València, tal com han arribat fins a nosaltres en l'actualitat, de la comparació de la qual es desprèn el poder apreciar la vitalitat amb que la cultura popular evoluciona i es transforma.

0,00 €
SI