Cara y cruz de la sedería valenciana (XVII-XIX)

Cada dia és més necessari explicar qui, cóm i per què s'ha fet perdre la seua memòria al País Valencià. Aquesta tasca requereix d'altra, prèvia i no menys urgent, que consisteix en rescatar, sense por ni idees preconcebudes, un passat de contorns borrosos, record del qual apareix amb freqüència adulterat per deformacions i mutilacions no sempre desinteressades. Per fortuna són ja molts els esforços realitzats en aquesta direcció. Aquest llibre pretén inscriure's en eixa corrent, aportant alguns elements al coneixement d'un aspecte molt concret durant un temps molt precís: l'ocàs de la indústria sedera valenciana durant els segles XVIII i XIX. Les idees generals més comunament admeses al respecte es limiten a ponderar la importància que aquesta indústria va tindre al set-cents i a certificar la seua defunció com a conseqüència de l'epidèmia de pebrina que assolà la sericultura a mitat del vuit-cents. Es tractarà de mostrar cóm des de molt abans d'eixa crisi, evidentment molt greu, la sederia caminava per fonaments molt fràgils, cap al seu esgotament, fenomen que va ocórrer també a altres llocs, i s'aproximava cap a la seua extinció sense deixar a canvi, el qual ja no va ocórrer a altres parts, una infraestructura —instal·lacions, xarxes comercials, indústries auxiliars, hàbits empresarials, capital- susceptible de reconversió cap a altres activitats industrials.