Europa front a la crisi dels refugiats

Ricard Pérez Casado va analitzar l'obra de l'escriptor bosnià exiliat en Franca Velibor Čolić. A través de l'obra de Čolić es va fer un repàs a una de les conteses més tristes i sagnants de la història recent d'Europa: La Guerra dels Balcans. Velibor Čolić va nàixer el 1964 en la xicoteta ciutat de Modriča (Bosnia), on van ser reduïdes a cendra la seua casa i els seus manuscrits durant la Guerra dels Balcans. Allistat en l'exèrcit bosnià, va desertar en maig del 1992 i fou fet presoner; malgrat tot, va lograr escapar i es va refugiar en França, on viu en l'actualitat. El 1994 l'editorial francesa Le Serpent à Plumes va publicar el seu extraordinari primer llibre, Los bosnios (Periférica, 2013), al qual van seguir, entre d'altres, La Vie fantasmagoriquement brève et étrange d’Amedeo Modigliani (1995), La Chronique des oubliés (1996), Mother funker (2001), Perdido (2005), Archanges (2008), Jésus et Tito (2010), Prix Littéraire des Jeunes Européens (2011), Ederlezi (2014) o Sarajevo ómnibus (2012). Antonio Muñoz Molina diu de Manual de exilio: «Čolić és un de tants expulsats de les guerres de Iugoslàvia. Va arribar a França com a refugiat amb les mans buides i sense saber l'idioma el 1992. La novel·la conta el trauma de l'exili, la dificultat de l'adaptació, la ferida de la memòria, en una primera persona que té l'humorisme i l'esquinçament d'un relat picaresc. Suceeix al llarg dels anys noranta, però és tan d'ara mateix com les imatge dels refugiats caminant per les carreteres d'Europa i congregant-se junt a les fronteres de filats. Vaig pensar amb admiració i gratuït que les millors històries no són les que uno escull, sinò les quals no té remei que contar». La conferència va estar moderada per Olga Franco, coordinadora de l'Àrea de Campanyes d'Amnistía Internacional de València.