"El infierno de los perpetradores"

    • Data:14-11-2017
    • Hora:19:00
    • València
    "El infierno de los perpetradores"

    Organitzat en col·laboració amb la Universitat de València

    València Del 14 al 16 de novembre de 2017
    Des de la Primera Guerra Mondial, la figura de la víctima s'ha convertit quasi en sinònim de memòria i, més especialment, de memòria traumàtica. Soldats primer; després, població civil, per últim, supervivents de comunitats nacionals, religioses, ètniques o ideològiques, tots els quals han sigut objetius de violència sistemàtica a mesura que la pràctica de la guerra total i els conflictes irregulrs anaren substituint a les guerres convencionals. En conseqüència, els supervivents d'aquests grups actuaren com a suport(s) de relats i imàgens. Aquest estat de les coses ha canviat considerablement en les últimes dècades per diversos motius: primer, la sospita creixent davant una especie de fosilització de les memòries, que ha produït patrons repetitius i estàtics; en segon lloc, la generalització de la victimització, amb la conseqüència inevitable de la competència entre víctimes; en tercer lloc, la defensa de la victimització en alguns grups religiosos, nacionals o ètnics, que ha donat lloc a l'ús de la violència i del terrorisme en una clase de violència reactiva. Per tant, la victimització està actualment lluny d'oferir un salconduit indiscutible.

    No és una sorpresa que el qüestionament d'aquesta figura haja sigut contrarrestat per la creixent atenció que presenta altra figura, més misteriosa i amb diversos rostres: el perpetrador. Conceptes com la "banalitat del mal" (Hannah Arendt) o la "zona gris" (Primo Levi) ens mostren que l'origen de l'interés en el perpetrador data de molt lluny i té una història considerable, tant en el domini de la filosofia i la literatura com en les ciències socials. Però onsevulla que tornem per a traçar l'origen d'aquest itinerari, hem de reconèixer la interacció íntima entre el decliu de la víctima com a encarnació indispensable de la memòria i la creixent retllevància del perpetrador, ambdues combinades amb la identitat confusa representada per la figura del testimoni. El segle XXI ha presenciat una intensificació d'aquesta preocupació, no sols en relació amb personatges contemporanis, sinó també pel que respecta als del passat.

    Per tant, el perpetrador ha emergit com un tema renovat d'interrogació i, al fer-ho, aquesta aparició qüestiona els instruments del nostre enteniment. Considerada necessària per a completar l'esquema de l'acte criminal, la imatge del perpetrador, mirada i relat contribueix a la comprensió d'un actor imprescindible per a l'exercici de qualsevol tipus de violència genocida. De manera certera, açò va acompanyat en ocasions d'un halo de fascinació. La raó descansa en el fet de que la figura en qüestió ja no es concebuda com el gran criminal que planeja ideològica o tècnicament una massacre o aniquilació, sinó com a executors corrents que, abans i després del crim, porten vides corrents. Així, aquestes qüestions posen l'ènfasi en alguns punts clau: baix qué circumstàncies ideològiques i psicològiques (llavat de cervell, pressió de grup, context de guerra...) pot un ser ordinari transformar-se en un despietat assassí? I, per ser més precisos, com té lloc l'actuació que condueix a aquesta metamorfosi? Altres qüestions afegeixen complexitat a la pregunta inicial: quin grau de dissociació opera en els èssers humans en periodes de guerres inicial i brutalitat política? Encara així, la reflexió també ha d'abordar les seqüeles de la violència i la destrucció, com en la pregunta: com i fins a quin punt podem incorporar a alguns dels perpetradors menors en processos transicionals que segueixen a periodes de violència, terrorisme d'Estat o guerra civil?

    Nombroses qüestions deriven d'açò: el preu de la reconciliació en societats estripades, la desproporció entre els crímens comeses i el càstig, si hi ha, dels assassins de masses, la necessitat de tractament psicològic per a aquells perpetradors danyats per experiències traumàtiques, ja que el trauma ha deixat de ser un "privilegi" de les víctimes. Totes aquestes qüestions s'han convertit en la sorra del debat que involucra disciplines com la psicologia, la filosofia del dret, la sociologia o inclús la antropologia; i, el més important, exigeixen una resposta articulada o, almenys, col·laborativa. Com a conseqüència, enfrenar l'estatus del perpetrador implica interrogar la relació entre la societat humana i el mal, ja sea considerat aquest diabòlic o banal.

    Aquest congrés pretén analitzar la figura del perpetrador com un problema o un conjunt de problemes, en lloc de considerar-lo com un protagonista empíric. És un canvi del paradigma en joc? O sols un desplaçament d'ènfasi? O, tal volta, és un canvi sintomàtic en la perspectiva de l'observador? Siga qual siga la nostra resposta, el debat sobre els perpetradors necessita ser elucidat en una relació dialèctica entre víctimes i testimonis. Més que com una presa de possessió dels rols clàssics, hem de contemplar-ho com una mutació en la constel·lació dels conceptes.

    Ponents convidats: Salomé Lamas (Filmmaker); Susanne Knittel (Utrecht University); Rafael R. Tranche (Universidad Complutense de Madrid), Gabriel Gatti (Universidad del País Vasco); Juan Alberto Sucasas (Universidad de A Coruña); Jesús García Cívico (Universitat Jaume I); Ana Carrasco (Universidad Complutense de Madrid); Francesc J. Hernández (Universitat de València); Benno Herzog (Universitat de València); Javier de Lucas (Universitat de València), Cristina G. Pascual (Universitat de València), Jaume Peris Blanes (Universitat de València); Arturo Lozano (Paris-Sorbonne. Paris IV); Ana R. Calero (Universitat de València); Brigitte Jirku (Universitat de València); Daniela Jara (Universidad Andrés Bello/Centro de Estudios de Conflicto y Cohesión Social) i Jesús Casquete (Euskal Herriko Unibertsitatea).