Cumbre del mar

José Fernández de la Sota va nàixer a Bilbao en 1960. Ha publicat els llibres de poesia Te tomo la palabra (1989), La gracia del enano (1994), Esto no es un soneto (1996), Todos los santos (1997, premi Antonio Machado a Baeza i premi Euskadi al millor llibre de l'any escrit en castellà d'autor basc), Lugar de paso (2001) i Material de construcción (2004. Premi Jaén de Poesía). Com a narrador, és autor dels llibres de relats Elefantes blancos (1997), Negrita con diamantes (1998) i Suerte de perro (2005).

El jurat que va concedir per unanimitat al present llibre el premi València Alfons el Magnànim va destacar l'estil «depurat i dens, construït amb un llenguatge esquelètic, sense concessions». Un personatge sense nom (navegant, nàufrag becketià) deambula vora mar, despullat de tot, sense memòria ni rastre d'ell mateix, en un espai desolat, desèrtic. «És el llibre de les meues voltes quietes», ha dit Fernández de la Sota referint-se a Cumbre del mar. Un llarg poema les «voltes quietes» del qual es van traçar sobre el llit d'una unitat de vigilància intensiva, després d'una intervenció quirúrgica greu. L'experiència de la immobilitat i de la proximitat de la mort recorren el llibre, sens dubte el més nu, impressionant i cert de José Fernández de la Sota.